TAULA DEL SAGRAT MARINER

Estudieu la Taula del Sagrat Mariner perquè pugueu saber la veritat, i considerar que la Beneïda Bellesa ha predit plenament esdeveniments futurs. Aquells què perceben estiguin alerta! - ‘Abdu’l-Bahá

Ell és el Gloriós, el Benamat! Oh Sagrat Mariner! Ordena que la Teva arca d’eternitat aparegui davant el Concurs Celestial,

Glorificat sigui el meu Senyor, el Tot Gloriós! i llença-la sobre l’antic mar, en el Seu Nom, el Més Meravellós,

Glorificat sigui el meu Senyor, el Tot Gloriós! i permet que entrin els esperits angelicals, en el Nom de Déu, l’Altíssim.

Glorificat sigui el meu Senyor, el Tot Gloriós! deixa anar, llavors, els calabrots, perquè pugui navegar sobre l’oceà de glòria,

Glorificat sigui el meu Senyor el Tot gloriós! els qui moren en ella potser atenyin el refugi en les proximitats del regne sempitern.

Glorificat sigui el meu Senyor el Tot gloriós! Havent arribat a la riba sagrada, platja dels mars carmesí,

Glorificat sigui el meu Senyor el Tot Gloriós! ordena’ls-hi eixir perquè atenyin aqueixa posició etèria i invisible,

Glorificat sigui el meu Senyor el Tot gloriós! posició en la què el Senyor ha aparegut a la Flama de la Seva Bellesa dins l’arbre immortal;

Glorificat sigui el meu Senyor el Tot gloriós! on les personificacions de la Seva Causa es purificaren a si mateixes del jo i la passió;

Glorificat sigui el meu Senyor el Tot gloriós! al voltant de la qual la Glòria de Moisès circumda junt a les hosts sempiternes;

Glorificat sigui el meu Senyor el Tot gloriós! on la Mà de Déu emergeix des del Seu si de grandesa;

Glorificat sigui el meu Senyor el Tot gloriós! on l’arca de la Causa roman immòbil encara que als seus residents els siguin manifestats tots els atributs divins.

Glorificat sigui el meu Senyor el Tot gloriós! Oh Mariner! Mostra als qui són dins l’arca allò que t’hem ensenyat rere el místic vel,

Glorificat sigui el meu Senyor el Tot gloriós! per ventura no es demorin al sagrat i nivi lloc,

Glorificat sigui el meu Senyor el Tot Gloriós! sinó que en ales de l’esperit puguin remuntar-se cap a eixa posició què el Senyor ha exalçat per sobre tota menció en els mons inferiors,

Glorificat sigui el meu Senyor el Tot gloriós! puguin volar per l’espai com aucells afavorits ocults als Mars de la llum.

Glorificat sigui el meu Senyor el Tot gloriós! Ells superaren els graus de les limitacions terrenals i atenyeren el de la unitat divina, el centre de guia celestial.

Glorificat sigui el meu Senyor el Tot gloriós! Han desitjat ascendir a aquella posició què el Senyor ha ordenat estigui per sobre de les seves posicions.

Glorificat sigui el meu Senyor el Tot gloriós! Després del qual el candent meteor els expulsà entre els què habiten al Regne de la Presència,

Glorificat sigui el meu Senyor el Tot gloriós! i sentiren alçar-se la Veu de Grandesa rere l’invisible pavelló a les Altures de Glòria:

Glorificat sigui el meu Senyor el Tot gloriós! “Oh àngels guardians! Tornar-los a la seva llar en el món inferior”,

Glorificat sigui el meu Senyor el Tot gloriós! “car s’han proposat elevar-se cap a aquella esfera què les ales del colom celestial mai ha aconseguit”;

Glorificat sigui el meu Senyor el Tot gloriós! “amb el qual la nau de la fantasia es deté, les ments dels què comprenen no poden entendre”.

Glorificat sigui el meu Senyor el Tot gloriós! Llavors guaità la verge del cel des de la seva exaltada cambra,

Glorificat sigui el meu Senyor el Tot gloriós! i amb el seu rostre assenyalà cap al Concurs Celestial,

Glorificat sigui el meu Senyor el Tot gloriós! inundant el cel i la terra amb la llum del seu semblant,

Glorificat sigui el meu Senyor el Tot gloriós! i quan el resplendor de la seva bellesa brillà sobre el poble de la pols,

Glorificat sigui el meu Senyor el Tot gloriós! tots els éssers foren sacsejats als seus sepulcres mortals.

Glorificat sigui el meu Senyor el Tot gloriós! Llavors ella elevà una crida què en tota l’eternitat cap oïda mai ha escoltat,

Glorificat sigui el meu Senyor el Tot gloriós! I així proclamà: “Pel Senyor! Aquell, el cor del qual no tingui fragància d’amor d’aquest exaltat i gloriós Jove àrab”,

Glorificat sigui el meu Senyor el Tot gloriós! “de cap manera podrà ascendir cap a la glòria del més elevat cel”.

Glorificat sigui el meu Senyor el Tot gloriós! Després cridà una donzella entre les seves serves,

Glorificat sigui el meu Senyor el Tot gloriós! i li ordenà: “Descendeix cap a l’espai des de les mansions de l’eternitat”,

Glorificat sigui el meu Senyor el Tot gloriós! i torna’t cap a allò què han ocultat en el més íntim dels seus cors”.

Glorificat sigui el meu Senyor el Tot gloriós! “Si inhalessis el perfum del mantell del Jove què ha estat ocult al tabernacle de llum, degut al què les mans dels malvats han forjat”,

Glorificat sigui el meu Senyor el Tot gloriós! “aixeca un crit dins teu perquè els habitants de les cambres del Paradís, els quals, són les personificacions de la riquesa eterna, puguin comprendre i escoltar”;

Glorificat sigui el meu Senyor el Tot gloriós! Perquè tots descendeixin de les seves cambres eternes i tremolin”,

Glorificat sigui el meu Senyor el Tot gloriós! “i besin les seves mans i peus per haver-se remuntat cap a les altures de la fidelitat”;

Glorificat sigui el meu Senyor el Tot gloriós! “pot ser perceben en els seus mantells la fragància del Benamat”.

Glorificat sigui el meu Senyor el Tot gloriós! Després el rostre de la donzella afavorida resplendí sobre les cambres celestials com la llum què brilla des de la faç del Jove per sobre el Seu temple mortal;

Glorificat sigui el meu Senyor el Tot gloriós! llavors ella descendí amb ornaments tals com per il·luminar els cels i tot quant hi ha entre ells.

Glorificat sigui el meu Senyor el Tot gloriós! S’afanyà i perfumà totes les coses a les terres de santedat i grandesa.

Glorificat sigui el meu Senyor el Tot gloriós! Quan arribà allà s’erigí plenament al mateix cor de la creació,

Glorificat sigui el meu Senyor el Tot gloriós! i buscà inhalar la seva fragància en un instant què no coneix principi ni fi.

Glorificat sigui el meu Senyor el Tot gloriós! No trobà en ells el què era el seu desig, i aquesta, en veritat, no és sinó una de les Seves meravelloses històries.

Glorificat sigui el meu Senyor el Tot gloriós! Llavors ella clamà en alta veu, es lamentà i regressà cap a la seva pròpia posició dins de la seva exaltada mansió,

Glorificat sigui el meu Senyor el Tot gloriós! i llavors pronuncià una sola i mística paraula, mussitada en secret amb dolç llenguatge,

Glorificat sigui el meu Senyor el Tot gloriós! i entre el Concurs Celestial i les immortals donzelles del cel proclamà la crida:

Glorificat sigui el meu Senyor el Tot gloriós! “Pel Senyor! D’aquests pretendents no he percebut la brisa de la fidelitat!”

Glorificat sigui el meu Senyor el Tot gloriós! Pel Senyor! El Jove ha romàs sol i abandonat a la terra de l’exili a mans dels impius.”

Glorificat sigui el meu Senyor el Tot gloriós! Llavors ella dintre seu clamà de tal manera que el Concurs Celestial cridà i tremolà,

Glorificat sigui el meu Senyor el Tot gloriós! i caient sobre la pols, entregà el seu esperit. Semblaria haver estat cridada i , atenta a Ell, convocada cap al Regne de dalt.

Glorificat sigui el meu Senyor el Tot gloriós! Glorificat sia Ell què la creà de l’essència de l’amor al mateix cor del Seu exaltat paradís!

Glorificat sigui el meu Senyor el Tot gloriós! Llavors les donzelles del cel, sobre els semblants de les quals mai s’havia posat l’ull de cap habitant del més alt paradís, sortiren apressades de les seves cambres.

Glorificat sigui el meu Senyor el Tot gloriós! Totes es reuniren al seu voltant i, vet ací!, trobaren el seu cos jaient sobre la pols;

Glorificat sigui el meu Senyor el Més Elevat! i mentre la contemplaven i comprenien una paraula de la història relatada pel Jove, descobriren llurs caps, esquinçaren llurs vestits, colpejaren llurs rostres, oblidaren llur goig, vessaren llàgrimes i amb les seves mans feriren llurs galtes, i aquesta és certament una de les penoses i misterioses afliccions.

Glorificat sigui el meu Senyor el Més Elevat!

Bahá’u’ll

- Bahá'u'lláh