TAULA DEL FOC

En el Nom de Déu, el Més Antic, el Més Gran.

En veritat, els cors dels sincers s’han consumit pel foc de la separació. On és el resplendor de la llum del Teu semblant, Oh Benaurat dels mons?

Els qui estan prop Teu han estat abandonats a les tenebres de la desolació. On és la lluentor de l’alba de la reunió amb tu, Oh Desig dels mons?

Els cossos dels Teus elegits jeuen tremolant a les sorres llunyanes. On és l’oceà de la Teva presència, Oh Encantador dels mons?

Les mans anhelants s’aixequen cap al cel de la Teva gràcia i generositat. On són les pluges dels Teus dons, Oh Contestador dels mons?

Els infidels s’han aixecat amb tirania per tot arreu. On és el poder irresistible de la Teva ploma ordenadora, Oh Conqueridor dels mons?

El lladruc dels gossos ressona fort per tot arreu. On és el lleó de la selva del Teu poder, Oh Castigador dels mons?

La fredor s’ha apoderat de tota la humanitat. On és l’escalfor del teu amor, Oh Foc dels mons?

La calamitat ha arribat al límit. On són els senyals del Teu socors, Oh Salvació dels mons?

L’obscuritat ha envoltat la majoria dels pobles. On és la brillantor del Teu resplendor, Oh Refulgència dels mons?

Els colls dels homes s’han dreçat amb maldat. On són les espases de la Teva venjança, Oh Destructor dels mons?

La degradació ha arribat al seu nivell més baix. On són els emblemes de la Teva glòria, Oh Glòria dels mons?

Les penes han afligit al Revelador del Teu Nom, el Tot Misericordiós. On és l’alegria de l’alba de la teva Revelació, Oh Delit dels mons?

L’angoixa ha sobrevingut a tots els pobles de la Terra. On són les insígnies de la Teva alegria, Oh Goig dels mons?

Tu veus com el Lloc del trenc d’alba dels Teus signes està ocult per insinuacions malèvoles. On són els dits de la Teva força, Oh Poder dels mons?

Una set apressant ha vençut tots els homes. On és el riu de la Teva generositat, Oh Misericòrdia dels mons?

La cobdícia ha esclavitzat tota la humanitat. On són les personificacions del despreniment, Oh Senyor dels mons?

Tu veus aquest agreujat solitari en l’exili. On són les hosts del cel del Teu Mandat, Oh Sobirà dels mons?

He estat abandonat en terra estranya. On són els emblemes de la teva fidelitat, Oh Confiança dels mons?

Les agonies de la mort s’han apoderat de tots els homes. On és l’onatge del Teu oceà de vida eterna, Oh Vida dels mons?

Els xiuxiuejos de Satanàs han bufat a l’oïda de totes les criatures. On és l’estrella fugaç del Teu foc, Oh Llum dels mons?

L’embriaguesa de la passió ha pervertit la major part de la humanitat. On són les aurores de la puresa, Oh Desig dels mons?

Tu veus Aquest Agreujat ocult per la tirania dels Siris. On és la refulgència de la llum de la Teva aurora. Oh Llum dels mons?

Tu em veus obligat a guardar silenci impedit de parlar. On, llavors, brotaran les Teves melodies, Oh Rossinyol dels mons?

La majoria de la gent està embolcallada en fantasies i vanes imaginacions. On són els exponents de la Teva Certesa, Oh Seguretat dels mons?

Bahá s’està ofegant en un mar de tribulacions. On és l’arca de la Teva salvació, Oh Salvador dels mons?

Tu veus l’Alba de la Teva expressió a l’obscuritat de la creació. On és el sol del cel de la Teva gràcia, oh Il·luminador dels mons?

Les llànties de la veritat i de la puresa, de la lleialtat i de l’honor han estat apagades. On són els signes de la Teva Còlera venjadora, Oh Motor dels mons?

Pots veure algú què T’hagi defensat, o que reflexioni sobre el què li va esdevenir a Ell en el camí del Teu amor? Ara la meva ploma es deté, Oh Benaurat dels mons.

Les branques del Diví Arbre del Lotus jeuen trencades pels impetuosos vents del destí. On són les banderes del Teu socors, Oh Defensor dels mons?

Aquest Rostre està ocult en la polseguera de la calumnia. On són les brises de la Teva compassió, Oh Misericòrdia dels mons?

La gent de la mentida embruta la túnica de santedat. On és la vestidura de la Teva santedat, Oh Embellidor dels mons?

La porta que condueix a la Divina Presència està tancada, degut a la tirania dels Teus enemics. On és la clau del Teu do, Oh Obridor dels mons?

Les fulles estan groguenques pels vents verinosos de la sedició. On és el xàfec dels núvols de la Teva generositat, Oh Donador dels mons?

L’univers s’obscureix amb la polseguera del pecat. On són les brises de la Teva misericòrdia, Oh Perdonador dels mons?

Aquest Jove està solitari en una terra deserta. On és la pluja de la Teva gràcia celestial, Oh Donador dels mons?

Oh Ploma Suprema! En el regne etern hem sentit la Teva dolcíssima crida. Escolta el que profereix la Llengua de Grandesa, Oh Agreujat dels mons!

Si no fos pel fred, com podria prevaler l’escalfor de les Teves paraules, Oh Expositor dels mons?

Si no fos per la calamitat, com podria lluir el Sol de la Teva paciència, Oh Llum dels mons?

No et lamentis a causa dels malvats, puix vas ser creat per suportar i per resistir, Oh Paciència dels mons.

Quan dolç fou el trenc d’alba a l’horitzó de l’Aliança entre els fomentadors de sedició i el Teu anhel per Déu, Oh Amor dels mons.

Per tu fou enarborat l’estendard de la independència als cims més alts i es va agitar la mar de la munificència, Oh Encís dels mons.

Per la Teva soledat va brillar el Sol de la Unitat i pel Teu desterrament la Terra de la unitat fou abillada. Tingués paciència, Oh tu, Desterrat dels mons.

Hem fet de la humiliació la vestidura de glòria de l’aflicció l’ornament del Teu temple, oh Orgull dels mons.

Tu veus que els cors estan plens d’odi i passar per alt és propi de Tu, Oh Encobridor dels pecats dels mons.

Quan les espases llambregin, avança! Quan volin els dards, apressa’t, Oh Sacrifici dels mons.

Et lamentaràs Tu o em lamentaré Jo? Més bé, ploraré Jo per l’escassetat dels Teus defensors, Oh Tu què has causat el lament dels mons.

En veritat, he sentit la Teva crida, Oh Gloriosíssim Benaurat. I ara la faç de Bahà està ardent amb l’escalfor de la tribulació i amb el foc de la Teva radiant paraula i Ell s’ha aixecat amb fidelitat al lloc del sacrifici, mirant cap a la Teva voluntat, Oh Ordenador dels mons.

Oh, ‘Alí-Akbar, dóna gràcies al Teu Senyor per aquesta Taula, de la què pots aspirar la fragància de la Meva humilitat i conèixer allò què ens ha assetjat al camí de Déu, Adora’t de tots els mons.

Si tots els serfs llegeixen i mediten sobre això se’ls encendrà a les venes un foc que incendiarà els mons.

- Bahá'u'lláh