TAULA D’AHMAD

Bahá’u’lláh ha dotat aquestes oracions obligatòries, junt amb altres oracions concretes com l’Oració de Guariment i la Taula d’Ahmad, d’una força i una transcendència especials i, per tant, han de ser acceptades com a tals i els creients han de recitar-les amb una fe i una confiança incondicionals, perquè a través d’elles puguin entrar en una comunió molt més intima amb Déu i identificar-se més plenament amb llurs lleis i preceptes.

Ell és el Rei, l’Omniscient, el Savi!

Heus ací, que el Rossinyol del Paradís canta sobre les branques de l’Arbre de l’Eternitat dolces i sagrades melodies, proclamant als sincers les bones noves de la proximitat de Déu, cridant als creients en la Unitat Divina a la cort de la Presència del Generós, informant als despresos sobre el missatge què ha estat revelat per Déu, el Rei, el Gloriós, l’Incomparable, guiant els amants cap a aquesta resplendent Bellesa.

Veritablement aquesta és la Bellesa Més Gran anunciada en els Llibres dels Missatgers, per mitjà de la qual la veritat serà distingida de l’error i la saviesa de cada mandat serà provada. Veritablement Ell és l’Arbre de la Vida què dóna els fruits de Déu, l’Exaltat, el Poderós, el Gran.

Oh Ahmad! Testimonia que certament Ell és Déu i no hi ha Déu sinó Ell, el Rei, el Protector, l’Incomparable, l’Omnipotent. I que Aquell a qui Ell va manifestar amb el nom d’’Alí va ser el vertader enviat de Déu, els mandats del qual tots acatem.

Digues: Oh, poble, sigues obedient a les ordenances de Déu què han estat establertes al Bayán pel Gloriós, el Savi. Vertaderament Ell és el Rei dels Missatgers i el seu Llibre és el Llibre Mare, si ho sabessis. Així us pronuncia el Rossinyol la seva crida des d’aquesta presó. Ell només ha de donar a conèixer aquest clar missatge. Qualsevol que ho desitgi, que s’aparti d’aquest consell i qualsevol que ho desitgi, que triï el camí què condueix al seu Senyor.

Oh poble, si negues aquests versos, per mitjà de quina prova creus en Déu? Produïu-la, oh assemblea de falsos.

No. Per aquell en la mà del qual hi ha la meva ànima! Ni poden ni mai podran fer això, encara que s’unissin per ajudar-se els uns als altres.

Oh Ahmad! No oblidis les meves generositats mentre estic absent. Recorda els meus dies durant els teus dies i les meves angoixes i desterrament en aquesta llunyana presó. I sigues tan ferm en el meu amor que el teu cor no vacil·li, encara que les espases dels enemics descarreguin colps sobre tu i tots els cels i la terra s’alcin en contra teu.

Sigues com una flama de foc pels meus enemics i un riu de vida eterna pels meus estimats i no siguis dels qui dubten.

I si et vingués aflicció en el meu camí o degradació per Causa meva, no et preocupis per això.

Confia en Déu, el teu Déu i el Senyor dels teus pares. Car la gent erren pels camins de l’error, privats de discerniment per veure a Déu amb els seus propis ulls o escoltar la seva Melodia amb la seva pròpia oïda. Així els hem trobat, com tu també ho testimonies.

Així les seves supersticions s’ha convertit en vels què s’interposen entre ells i els seus propis cors, apartant-los del camí de Déu, l’Exaltat, el Gran.

Tingues per cert que de veritat aquell què s’allunya d’aquesta Bellesa s’ha allunyat també dels Missatgers del passat i mostra orgull davant Déu, des de tota eternitat fins a tota eternitat.

Aprèn bé aquesta Taula, oh Ahmad. Recita-la durant els teus dies i no et separis d’ella. Perquè en veritat Déu ha ordenat per aquell què la reciti la recompensa de cent màrtirs i un servei a ambdós mons.

Aquests favors te’ls hem conferit amb una generositat de part nostra i una misericòrdia de nostra presència, per tal que siguis dels agraïts.

Per Déu! Si algú que estigui afligit o amb pena llegeix aquesta Taula amb absoluta sinceritat, Déu dissiparà la seva tristesa, resoldrà les seves dificultats i allunyarà les seves afliccions.

Vertaderament Ell és el Misericordiós, el Compassiu. Lloat sia Déu, senyor de tots els mons.

- Bahá'u'lláh