MARTIRS I LLURS FAMÍLIES

Ell és Déu!

Oh Senyor, Déu meu! Oh Tu, Auxiliador dels desvalguts, Socorredor dels pobres i Salvador dels desemparats què es tornen cap a Tu. Amb la major humilitat aixeco les meves mans suplicants cap al Teu regne de bellesa i fervorosament Et crido amb la meva llengua interior, dient: Oh Déu, Déu meu! Ajuda’m a adorar-te, enforteix la meva esquena per servir-te; assisteix-me, per la Teva gràcia, en la meva servitud cap a Tu; fes que romangui ferm en la meva obediència cap a Tu; vessa sobre meu les abundants efusions de la Teva generositat, permet que les mirades de la Teva amorosa bondat es dirigeixin cap a mi i submergeix-me a l’oceà del Teu perdó. Permet que sigui confirmat en la meva lleialtat a la Teva Fe i atorga’m una mesura major de certesa i convicció perquè pugui prescindir completament del món, girar el meu rostre cap al Teu amb total devoció, ser enfortit pel Teu poder irresistible de les comprovacions i testimonis i investit amb majestat i força, pugui passar més enllà de tota regió del cel i la terra. Veritablement, Tu ets el Misericordiós, el Tot Gloriós, el Benèvol, el Compassiu.

Oh Senyor! Aquests són els sobrevivents entre els màrtirs, aquella companyia d’ànimes beneïdes. Han suportat tota tribulació i demostrat paciència davant la greu injustícia. Han rebutjat a tota folgança i prosperitat, s’han sotmès voluntàriament a atroces patiments i adversitats al camí del Teu amor i encara romanen captius a les urpes dels seus enemics, els quals, contínuament els turmenten amb espantós suplici i els oprimeixen per caminar fermament pel Teu recte camí. No hi ha qui els ajudi, ningú qui els ofereixi amistat. Apart els infames i els perversos no hi ha qui s’associï o agermani amb ells.

Oh Senyor! Aquestes ànimes han conegut amarga agonia en aquesta vida terrenal i, com mostra del seu amor per la resplendent bellesa del Teu rostre, i en la seva ànsia per acostar-se al Teu Regne celestial, han tolerat cada ultratge repugnant amb el qual els ha castigat el poble de la tirania.

Oh Senyor! Sadolla llurs oïdes amb els versicles de l’ajuda divina i d’una prompta victòria, i lliura’ls de l’opressió d’aquells què ostenten poder tan terrible. Retè les mans dels malvats i no permetis que aquestes ànimes siguin destrossades per les urpes i ullals de les ferotges bèsties, car estan captius pel seu amor a Tu i havent-los estat confiats els misteris de la Teva santedat es troben humils i dempeus davant la Teva porta i han aconseguit el Teu exaltat recinte.

Oh Senyor! Enforteix-los, bondadosament, amb un nou esperit; il·lumina llurs ulls permetent que contemplin els Teus meravellosos signes a la foscor de la nit; destina per a ells tot el bé què abunda al Teu regne de misteris, fes que siguin com estrelles brillants què resplendeixen sobre aquestes regions, com frondosos arbres plens de fruits i branques gronxant-se amb les brises de l’alba.

Veritablement, Tu ets el Munífic, el Fort, el Poderós, l’Omnipotent, el Lliure. No hi ha Déu sinó Tu, el Déu d’amor i tendra misericòrdia, el Tot Gloriós, Qui sempre perdona.

- `Abdu'l-Bahá