Glòria sigui a Tu, oh Senyor Deu meu! Aquests són els dies en què Tu has ordenat a tots els homes observar el dejuni, perquè per ells purifiquin les seves ànimes, s’alliberin de tota afecció a d’altre que no siguis Tu i ascendeixi dels seus cors allò que sigui digne de la cort de la Teva majestat i propi de la seu de la revelació de la Teva unitat. Concedeix, oh Senyor meu, que aquest dejuni arribi a ser un riu d’aigües vivificadores i atorgui la virtut amb què Tu ho donares. Purifica amb ell els cors dels Teus serfs, als qui els mals del món no han impedit tornar-se cap al Teu Nom Tot Gloriós i han romàs immutables davant el clamor i el brogit d’aquells què han repudiat els resplendents signes, que acompanyaren l’adveniment de la Teva Manifestació; a la qual has investit amb la Teva sobirania, el Teu poder, la Teva majestat i la Teva glòria. Aquests son els serfs que, tan aviat oïren la Teva crida, s’apressaren cap a la Teva mercè i no foren separats de Tu pels canvis i atzars d’aquest món, ni per cap limitació humana.

Sóc aquell, oh Déu meu, què testimonia la Teva unitat, confessa la Teva unicitat, s’inclina humilment davant les revelacions de la Teva majestat i reconeix amb semblant submís els resplendors de la llum de la Teva transcendent glòria. He cregut en Tu després que Tu em permetessis conèixer el Teu Ser, que Tu has revelat als ulls dels homes mitjançant la força de la Teva sobirania i poder. M’he girat cap a Ell completament deslligat de totes les coses i agafant-me fermament del cordó dels Teus dons i favors. He abraçat la Teva veritat i la veritat de totes les meravelloses lleis i preceptes que li foren enviats. He dejunat per amor a Tu i en compliment del Teu mandat i he acabat el meu dejuni amb la Teva lloança a la llengua i en conformitat amb la Teva voluntat. No permetis, oh Senyor meu, que se’m conti entre els qui han dejunat durant el dia i s’han postrat de nit davant el Teu rostre i han repudiat la Teva veritat, no han cregut en els Teus signes, han negat el Teu testimoni i pervertit les Teves paraules.

Obre els meus ulls, oh Senyor meu, i els ulls de tots els què T’han buscat, perquè Et reconeguem amb els Teus propis ulls. Aquest és el manament què ens has donat en el Llibre enviat per Tu a qui has triat per ordre Teva, l’has distingit amb el Teu favor per sobre de totes les criatures, l’has volgut investir amb la Teva sobirania, l’has afavorit especialment i li has confiat el Teu Missatge per al Teu poble. Lloat siguis per tant, oh Déu meu, donat que Tu bondadosament ens has permès reconèixer i acceptar tot el que ha estat enviat, i ens has conferit l’honor d’atènyer la presència d’Aquell a qui Tu prometeres al Teu Llibre i Taules.

Tu em veus, doncs, oh Déu meu, amb el rostre girat cap a Tu, aferrant-me al cordó de la Teva amorosa providència i generositat i agafant-me a la vora de les Teves amables mercès i generosos favors. T’imploro que no destrueixis les meves esperances d’aconseguir el què Tu vas ordenar per els teus serfs què s’han girat cap els recintes de la Teva cort i cap el santuari de la Teva presència i han observat el dejuni per amor a Tu. Confesso, oh Déu meu, que tot el què procedeix de mi és completament indigne de la Teva sobirania i no correspon a la Teva majestat. No obstant, et suplico pel Teu Nom (mitjançant el qual en aquesta Revelació has manifestat el Teu Ser en la glòria dels Teus molt excel·lents títols a totes les coses creades; una Revelació a través de la qual Tu has manifestat la Teva bellesa per mitjà del teu Nom) que em donis a beure del vi de la Teva mercè i de la beguda pura del Teu favor, què ha fluït de la destra de la Teva voluntat, perquè fixi en Tu el meu esguard i em desprengui de tot tret de Tu, de tal manera que el món i tot el què ha estat creat en ell em sembli com un dia efímer que Tu no T’has dignat a crear.

T’imploro, a més oh Déu meu, que facis davallar del cel de la Teva voluntat i dels núvols de la Teva misericòrdia allò que ens purifiqui del pudent olor de les nostres transgressions, oh Tu què T’has anomenat el Déu de Misericòrdia. Tu ets veritablement el Més Poderós, el Tot Gloriós, el Benèfic.

No abandonis, oh Senyor meu, a aquell què s’ha acostat a Tu, ni permetis que aquell què s’ha apropat a Tu sigui allunyat de la Teva cort. No frustris les esperances del suplicant què ha estès anhelant les seves mans sol·licitant la Teva gràcia i favors, i no privis els Teus serfs sincers de les meravelles de les Teves tendres mercès i la Teva amorosa bondat. Tu ets Perdonador i Generosíssim, oh Senyor meu. Tens poder per a fer el què et plau. Tots els altres excepte Tu són impotents davant les revelacions de la Teva potència, estan com perduts davant les proves de la Teva riquesa, són com res quan se’ls compara amb les manifestacions de la Teva transcendent sobirania i estan desproveïts de tota força quan se’ls posa cara a cara amb els signes i les mostres del Teu poder. Quin refugi hi ha a part de Tu, ho Senyor meu, al què jo pugui fugir, i on hi ha recer al què pugui jo apressar-me? No, la força del Teu poder és el meu testimoni! No hi ha protector sinó Tu, ni lloc on fugir excepte Tu. Fes-me provar, oh Senyor meu, la divina dolçor del Teu record i lloança. Juro pel Teu poder! Qualsevol què provi la seva dolçor es lliurarà de tota afecció al món i a tot el què hi ha en ell i girarà el seu rostre cap a Tu, purificat del record de qualsevol que no siguis Tu.

Inspira, doncs, la meva ànima, oh Déu meu, amb el Teu meravellós record, perquè glorifiqui el Teu Nom. No em contis entre aquells què llegeixen les Teves paraules i no troben el Teu do ocult què pel Teu decret està contingut en elles i què vivifica les ànimes de les Teves criatures i els cors dels Teus serfs, Oh Senyor meu!, fes que em conti entre els què han estat tan commoguts per les dolces fragàncies escampades als Teus dies, què han donat les seves vides per Tu i s’han apressat al lloc de la seva mort en la seva ànsia per contemplar la Teva bellesa, i en el seu anhel per atènyer la Teva presència. I si en el camí algú els hi demanés: “On aneu?”, dirien: “Cap a Déu, Qui tot ho posseeix, Qui ajuda en el perill, Qui subsisteix per Si mateix!”.

Els pecats comesos pels què s’han allunyat de Tu i s’han mostrat arrogants davant Teu no han pogut impedir que T’estimin, fixin el seu rostre en Tu i es girin cap a la Teva misericòrdia. Aquests són els beneïts pel Concurs de Dalt, els qui són glorificats pels habitants de les ciutats eternes i, més enllà d’ells, per aquells als fronts dels quals la Teva exaltada ploma ha escrit: “Aquests són el poble de Bahá! Mitjançant ells s’han vessat els resplendors de la llum de guia”. Així ha estat ordenat pel Teu manament i per la Teva voluntat a la taula del Teu decret irrevocable.

Proclama per tant, oh Deu meu, la seva grandesa i la grandesa d’aquells què en vida o després de la mort han circulat al voltant d’ells. Proveeix-los amb el què Tu has ordenat per als justos entre les Teves criatures. Potent ets Tu per a fer totes les coses. No hi ha Déu sinó Tu el Totpoderós, el què ajuda en el perill, l’Omnipotent, el Més Generós.

No posis fi als nostres dejunis amb aquest dejuni, oh Senyor meu, ni les Aliances què Tu has fet amb aquesta Aliança. Accepta tot el què hem realitzat per amor a Tu i en nom de la Teva complaença, i tot el què hem deixat de fer per estar sotmesos als nostres desitjos perversos i corruptes. Permet-nos, doncs, agafar-nos fermament al Teu amor i voluntat, i preserva’ns de la maldat dels qui T’han negat i han repudiat els Teus resplendents signes. Tu ets en veritat el Senyor d’aquest món i el venidor. No hi ha Déu sinó Tu, l’Exaltat, l’Altissim.

Magnifica, oh Senyor Déu meu Aquell qui és el Punt Primordial, el Misteri Diví, l’Essència Invisible, l’Aurora de Divinitat i la Manifestació del Teu Senyoriu; mitjançant el Qual fou esclarit tot coneixement del passat i tot coneixement futur; mitjançant el Qual foren descobertes les perles de la Teva saviesa oculta i revelat el misteri del Teu atresorat Nom; a Qui has designat com Anunciador d’Aquell pel nom del Qual han estat unides i enllaçades les lletres S, I, G, U, E, i S; mitjançant el Qual es donaren a conèixer la Teva Sobirania i Poder; mitjançant el Qual foren enviades les Teves paraules, exposades les Teves lleis amb claredat, escampats els Teus signes i establerta la Teva Paraula; mitjançant el Qual foren posats al descobert els cors dels Teus elegits i reunits tots els què estaven al cel i a la terra; a Qui Tu has anomenat ‘Alí Muhàmmad en el regne dels Teus noms i Esperit d’Esperits a les Taules del Teu decret; a qui has investit amb el Teu propi títol; el nom del Qual s’ha fet tornar a tots els demés noms, per ordre Teva i per la força del Teu poder; i en qui Tu has fet que tots els Teus atributs i títols atenyin la seva consumació final. A ell també pertanyen els noms què estaven ocults als Teus tabernacles sense màcula, al Teu món invisible i santificades ciutats.

Magnifica, a més, als qui han cregut en Ell i en els seus signes i s’han girat cap a Ell, entre aquells què han reconegut la Teva unicitat en l’ultima Manifestació, una Manifestació de la qual Ell ha fet esment als seus Llibres i Escriptures i en tots els meravellosos versos i precioses paraules què han davallat sobre Ell. Aquesta és la Manifestació l’Aliança de la Qual L’hi ordenares establir abans de que Ell hagués establert la Seva pròpia Aliança. Ell és Aquell, la lloança del Qual, ha celebrat el Baiàn. En ell ha estat glorificada la Seva excelsitud, s’ha establert la Seva veritat, s’ha proclamat la Seva sobirania i s’ha perfeccionat la Seva Causa. Beneït l’home què s’ha girat cap a Ell i ha acomplert el què Ell ha ordenat, oh, Tu, què ets el Senyor dels mons i el Desig de tots els què T’han reconegut!

Lloat siguis, oh Déu meu, ja que ens has ajudat a reconèixer-lo i estimar-lo. Per tant, et suplico, per Ell i per Aquells qui són les Aurores de la Teva Divinitat, les manifestacions del Teu senyoriu, els tresors de la Teva Revelació i els Dipositaris de la Teva Inspiració, que ens permetis servir-lo i obeir-lo, i ens capacitis per a convertir-nos en auxiliadors de la Seva Causa i dispersadors dels Seus adversaris. Potent ets Tu per a fer tot el que Et plagui. No hi ha més Déu que Tu, el Tot Poderós, el Tot Gloriós, Aquell l’ajuda del Qual busquen tots els homes!

- Bahá'u'lláh