Lloat siguis, oh Senyor Déu meu!

Cada vegada que intento fer esment de Tu, m’ho impedeix la sublimitat de la teva posició i la irresistible grandesa del Teu poder. Doncs si t’alabés a través de tota la extensió del Teu domini i la perdurabilitat de la teva Sobirania, descobriria que la meva lloança a Tu tant sols pot ser pròpia dels qui són semblants a mi, els què són ells mateixos les teves criatures, i què han estat generats pel poder del teu decret i conformats per la potència de la teva voluntat. I onsevulla que la ploma atribueix glòria a algú dels teus noms, em sembla que puc sentir la veu del seu lament per la seva llunyania de Tu, i reconèixer el seu plany degut a la seva separació del Teu ésser. Testifico que tot fora de Tu no és sinó la teva creació i està sostingut al palmell de la Teva mà. L’acceptació d’alguna acció o lloança de les Teves criatures no és sinó una prova de les meravelles de la teva gràcia i munífics favors, i una manifestació de la Teva generositat i Providència.

Et suplico, oh Senyor meu, pel teu Més Gran Nom, pel qual separares la llum del foc, i la veritat de la negació, que facis davallar sobre mi i sobre aquells estimats que m’acompanyen, el bé d’aquest món i el venidor. Proveeix-nos, llavors amb els Teus meravellosos dons què es troben ocults als ulls dels homes. Tu ets, veritablement, el Modelador de tota la creació. No hi ha Déu sinó Tu, el Tot Poderós, el Tot Gloriós, l’Altissim.

- Bahá'u'lláh