En el Nom de Déu, l’Altissim! Lloat i Glorificat ets Tu, Senyor Déu Omnipotent! Tu davant la saviesa del Qual l’erudit es queda curt i fracassa; davant el poder del qual el fort es debilita; davant la riquesa del Qual el ric testifica la seva pobresa; davant la llum del Qual l’il·lumina’t està perdut a la foscor, cap a l’altar de coneixement del Qual es gira l’essència de tot enteniment i al voltant del santuari de la presència del Qual circulen les ànimes de tota la humanitat.

¿Com puc llavors cantar i parlar de la Teva essència, que la saviesa del savi i el coneixement dels erudits no han pogut comprendre, donat que cap home pot cantar allò que no pot abastar, mentre que Tu has estat des de sempre l’Inaccessible, ’Inescrutable? Essent impotent per ascendir als cels de la Teva glòria i elevar-me als regnes del Teu coneixement, no puc sinó referir els Teus senyals, que parlen de la Teva gloriosa obra.

Per la teva glòria, oh estimat de tots els cors! Tu, l’únic que pot calmar el dolor de l’anhel per Tu. Encara que tots els habitants del cel i de la teva terra s’unissin per a glorificar el menor dels teus signes, en els quals T’has revelat a Tu mateix, ells no podrien fer-ho, encara menys lloar la Teva Sagrada Paraula, creadora de tots els teus signes.

Tota lloança i glòria siguin per a Tu, referent al Qual totes les coses ha testimoniat que Tu ets un i no hi ha més Déu que Tu, que des de sempre has estat exaltat sobre tot igual o semblant i eternament ho seguiràs sent. Tots els reis no son sinó els Teus serfs i res són davant Tu tots els éssers, visibles i invisibles. No hi ha Déu sinó Tu el Benvolent, el Poderós, l’Altissim.

- Bahá'u'lláh