Tu em veus, oh Déu meu, postrat en submissió, humiliant-me davant els Teus manaments, sotmetent-me a la Teva sobirania, tremolant davant el poder del Teu domini, fugint de la Teva ira, implorant la Teva gràcia, confiant en el Teu perdó, trèmul de por davant la Teva fúria. Jo T’imploro amb el cor estremit, amb un torrent de llàgrimes i amb l’ànima anhelant, i completament desprès de totes les coses, que facis als Teus amants com raigs de llum què travessen els Teus regnes i que ajudis els Teus serfs escollits a exaltar la Teva Paraula, perquè els seus rostres tornin bells i radiants d’esplendor, què els seus cors s’omplin amb els misteris, i què cada ànima deposi la seva càrrega de pecats. Protegeix-los, llavors, de l’agressor, d’aquell què ha arribat a ser un desvergonyit i blasfem obrador del mal.

En veritat, els Teus amants estan assedegats, oh Senyor meu; condueix-los a la font de munificència i gràcia. En veritat, ells estan famolencs, fes descendir la Teva taula celestial. En veritat, estan nus, abilla’ls amb les joies del saber i del coneixement.

Són herois, condueix-los al camp de batalla. Guies són, fes-los expressar-se amb arguments i probes. Serfs proveïdors són fes que passin d’un amb un la copa què vessa amb el vi de la certesa. Oh Déu meu, fes d’ells aucells què refilen en bells jardins; fes d’ells lleons reposant en l’espessor, balenes què es submergeixen en les vastes profunditats.

En veritat, Tu estàs dotat d’abundant gràcia. No existeix cap altre Déu tret de Tu, el Fort, el Poderós, el Sempre Conferidor.

- `Abdu'l-Bahá