Veritablement soc el Teu serf, oh Déu meu, i el Teu captaire i el Teu suplicant i la Teva miserable criatura. He arribat a la Teva porta buscant la Teva protecció. No he trobat contentació alguna tret en el Teu amor, ni alegria excepte en la Teva recordació, ni cap anhel tret de en l’obediència a Tu, ni alegrança tret de en la Teva proximitat, ni tranquil·litat excepte en la reunió amb Tu, a pesar de que sóc conscient de que totes les coses creades estan fora de la Teva sublim Essència i tota la creació està privada de l’accés al Teu interior. Cada vegada que intento acostar-me a Tu, no percebo en mi més que els senyals de la Teva gràcia i no contemplo en el meu ser més que les revelacions de la Teva amorosa bondat. ¿Com pot algú que no és més que una de les Teves criatures buscar comunió amb Tu i atènyer la Teva presència, quan cap cosa creada podrà mai associar-se amb Tu i res Et pot comprendre? ¿Com és possible que un humil serf Et reconegui i expressi la Teva lloança, si Tu has destinat per ell les revelacions del Teu domini i els meravellosos testimonis de la Teva sobirania? Així cada cosa creada és testimoni de la seva exclusió del santuari de la Teva presència, mercè a les limitacions imposades a la seva realitat íntima. És indubtable, no obstant, que la influència de la Teva atracció ha estat eternament inherent a les realitats de la Teva obra, encara que el què és digne de la elevada cort de la Teva providència es troba molt per sobre de l’abast de tota la creació. Això indica, oh Déu meu, la meva absoluta impotència per lloar-te i revela la meva màxima incapacitat per oferir-te el meu agraïment, quant més per atènyer els evidents senyals de la Teva lloança, la Teva santedat i la Teva glòria. No, pel Teu poder, no anhel res tret del Teu propi Ser i a ningú busco tret de a Tu.

- The Báb